baso

Potser volíeu: Baso, basò, Basó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.zu/
	balear /ˈba.zo/, /ˈba.zu/
Occidental:	/ˈba.zo/

• Etimologia: Del llatí vasum ‎(«vas»), segle XV.

Nom

baso m. ‎(plural basos)

1. (valencià septentrional, tortosí) rusc

Verb

baso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de basar.
2. (nord-occidental col·loquial) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb basar.
3. (nord-occidental col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb basar.

Variants

• [1] base, bas, basi
• [2,3] basi, base

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·so (2)
• Anagrames: abós, boàs, sabo, sabó

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB

Basc

Nom

baso inan.

1. bosc, selva

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu baso basoa basoak Ergatiu basok basoak basoek Datiu basori basoari basoei Genitiu basoren basoaren basoen Comitatiu basorekin basoarekin basoekin Benefactiu basorentzat basoarentzat basoentzat Instrumental basoz basoaz basoez Partitiu basorik - - Prolatiu basotzat - - Causal basorengatik basoarengatik basoengatik Locatius Inessiu basotan basoan basoetan Ablatiu basotatik basotik basoetatik Al·latiu basotara basora basoetara Terminatiu basotaraino basoraino basoetaraino Al·l. direcional basotarantz basorantz basoetarantz Gen. locatiu basotako basoko basoetako

Italià

Verb

baso

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de basare