beca

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: becà

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɛ.kə/, occidental /ˈbe.ka/
  • Rimes: -ɛka
  • Etimologia: (pendent)

Nom

beca f. (plural beques)

  1. Ajut econòmic que rep una persona per a dur a terme uns estudis o una investigació, generalment atenent a les circumstàncies socioeconòmiques o l'aprofitament acadèmic del sol·licitant.

Traduccions

Verb

beca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de becar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb becar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: be·ca (2)
  • Anagrames: cabé, ceba

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: /ˈbe.ka/
Americà: alt /ˈbe.k(a)/, baix /ˈbe.ka/

Nom

beca f. (plural becas)

  1. beca

Miscel·lània

  • Síl·labes: be·ca (2)

Vegeu també

  • beca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads