belga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɛɫ.ɣə/, occidental /ˈbeɫ.ɣa/
• Etimologia: Del llatí Belga.

Adjectiu

belga inv. ‎(plural belgues)

1. Relatiu o pertanyent a Bèlgica.

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Alemany: belgisch ^(de)
• Anglès: Belgian ^(en)
• Asturià: belga ^(ast), belxicanu ^(ast)
• Castellà: belga ^(es)

Nom

belga m. f. ‎(plural belgues)

1. Persona que habita o és originària de Bèlgica.
2. Individu del grup de pobles celtes que s'establiren al nord de la Gàl·lia durant el segle VII aC.

Traduccions

Persona

• Alemany: Belgier ^(de) m., Belgierin ^(de) f.
• Anglès: Belgian ^(en)
• Asturià: belga ^(ast), belxicanu ^(ast) m., belxicana ^(ast) f.
• Castellà: belga ^(es) El gènere "mf" no és vàlid, reviseu la documentació de la plantilla.

Miscel·lània

• Síl·labes: bel·ga (2)
• Anagrames: blega, blegà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈbel.ɣa\
• Rimes: -elɡa
• Etimologia: Del llatí Belga.

Adjectiu

belga inv. ‎(plural belgas)

1. belga

Nom

belga m. f. ‎(plural belgas)

1. belga

Miscel·lània

• Síl·labes: bel·ga (2)
• Anagrama: gleba

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre belga