bellugaia

Català

Verb

bellugaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de bellugar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de bellugar.

Variants

• [1] bellugavi, bellugava
• [2] bellugava

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·ga·ia (4)