bellugara

Potser volíeu: bellugarà

Català

Verb

bellugara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bellugar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bellugar.

Variants

• [1] belluguessi, belluguessa, bellugueguessa, bellugués, bellugàs
• [2] belluguegués, bellugués, bellugàs

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·ga·ra (4)
• Anagrama: garbellau