bifurque

Català

Verb

bifurque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bifurcar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bifurcar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bifurcar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bifurcar.

Variants

• [1] bifurco, bifurqui, bifurc
• [2] bifurqui
• [3] bifurqui
• [4] bifurqui

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·fur·que (3)