bifurcar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bi.furˈka/
Occidental:	nord-occidental /bi.furˈka/
	valencià /bi.fuɾˈkaɾ/, /bi.fuɾˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: bifurcà
• Etimologia: Del llatí bifurcatus ‎(«bifurcat»), segle XIX.

Verb

bifurcar intr., pron. ‎(pronominal bifurcar-se)

1. (pronominal) Un branc, una branca, dividir-se en dos.
2. (informàtica) Seleccionar la instrucció o bloc d'instruccions on continuarà executant-se el programa segons el resultat d'una expressió, sovint booleana.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	bifurcar			haver bifurcat
gerundi	bifurcant			havent bifurcat
participi	bifurcat, bifurcada, bifurcats, bifurcades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bifurco	bifurques	bifurca	bifurquem	bifurqueu	bifurquen
	bifurque						val
	bifurqui						sept
	bifurc			bifurcam	bifurcau		bal
imperfet	bifurcava	bifurcaves	bifurcava	bifurcàvem	bifurcàveu	bifurcaven
passat simple	bifurquí	bifurcares	bifurcà	bifurcàrem	bifurcàreu	bifurcaren
futur	bifurcaré	bifurcaràs	bifurcarà	bifurcarem	bifurcareu	bifurcaran
condicional	bifurcaria	bifurcaries	bifurcaria	bifurcaríem	bifurcaríeu	bifurcarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bifurqui	bifurquis	bifurqui	bifurquem	bifurqueu	bifurquin
	bifurque	bifurques	bifurque			bifurquen	occ, bal
imperfet	bifurqués	bifurquessis	bifurqués	bifurquéssim	bifurquéssiu	bifurquessin
		bifurquesses		bifurquéssem	bifurquésseu	bifurquessen
	bifurcàs	bifurcassis	bifurcàs	bifurcàssim	bifurcàssiu	bifurcassin	bal
		bifurcasses		bifurcàssem	bifurcàsseu	bifurcassen	val, bal (1)
	bifurcara	bifurcares	bifurcara	bifurcàrem	bifurcàreu	bifurcaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	bifurca	bifurqui	bifurquem	bifurqueu	bifurquin
	–				bifurcau		bal
	–		bifurque			bifurquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... bifurcat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... bifurcar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... bifurcat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... bifurcat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... bifurcat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... bifurcat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... bifurcar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... bifurcat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... bifurcat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... bifurcat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: bifurco, bifurca, bifurquem

Sinònims

• entreforcar-se, esbrancar-se, forcar-se

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fork ^(en)
• Castellà: bifurcar ^(es)
• Francès: bifurquer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·fur·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot