bigot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /biˈɣɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del castellà bigote, d’origen obscur, segle XVII. Tradicionalment atribuït a pobles germànics per l’expressió de l'alemany bei Gott ‎(«per Déu»).

Nom

bigot m. ‎(plural bigots)

1. bigoti, mostatxo

Traduccions

 mostatxo — vegeu mostatxo

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·got (2)
• Anagrames: gobit, gòbit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈbɪɡət/
• Etimologia: Del francès bigot, d’origen incert. Probablement del francès antic Albigot ‎(«albigès») per considerar-los excessivament devots. Tradicionalment explicat per l’anglonormand *bī got ‎(«per Déu»), expressió atribuïda als normands religiosos.

Nom

bigot ‎(plural bigots)

1. fanàtic