bine

Català

Verb

bine

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de binar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb binar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb binar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb binar.

Variants

• [1] bino, bini, bin
• [2] bini, bino
• [3] bini, bino
• [4] bini

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·ne (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.nɛ/

Adjectiu

bīne

1. vocatiu masculí singular de bīnus