bini

Potser volíeu: biní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbi.ni/
• Rimes: -ini

Verb

bini

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de binar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb binar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb binar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb binar.

Variants

• [1] bino, bine, bin
• [2] bine, bino
• [3] bine, bino
• [4] bine

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·ni (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.niː/

Adjectiu

bīnī

1. nominatiu masculí plural de bīnus
2. vocatiu masculí plural de bīnus
3. genitiu masculí singular de bīnus
4. genitiu neutre singular de bīnus