bite

Potser volíeu: bitè

Català

Verb

bite

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bitar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bitar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bitar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bitar.

Variants

• [1] bito, biti, bit
• [2] biti
• [3] biti
• [4] biti

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·te (2)
• Anagrames: tebi, tibe

Anglès

• Pronúncia: /baɪt/

• àudio (EUA) ^ⓘ

• Homòfon: byte

Nom

bite ‎(plural bites)

1. mossegada

Verb

bite ‎(3a persona singular present bites, gerundi biting, passat bit, participi bitten)

1. mossegar

Francès

• Pronúncia: /bit/ àudio ^ⓘ

Nom

bite f. ‎(plural bites)

1. (vulgarisme) carall
2. (golf) mossegada

Vegeu també

• bite. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].