bitla

Potser volíeu: bitlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbiɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiɫ.ɫa/
	valencià /ˈbiɫ.ɫa/, /ˈbi.ɫa/

• Rimes: -illa
• Etimologia: Del català antic birla, de bila ‎(bil·la), d’origen preromà, segle XV. Vegeu-ne més a bitlla.

Nom

bitla f. ‎(plural bitles)

1. (valencià, mallorquí) Forma alternativa de bitlla.

Derivats

• bitlada
• bitlar
• bitler
• bitlera
• bitlot

Verb

bitla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bitlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bitlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bit·la (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB