blande

Català

Verb

blande

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blandar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blandar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blandar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blandar.

Variants

• [1] blando, blandi
• [2] blandi
• [3] blandi
• [4] blandi

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·de (2)
• Heterograma de 6 lletres (abdeln)
• Anagrama: balden

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.dɛ/

Adjectiu

blande

1. vocatiu masculí singular de blandus