blanqueig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɫəŋˈkɛt͡ʃ/
	balear /bɫəŋˈkət͡ʃ/, /bɫəŋˈkɛt͡ʃ/
Occidental:	/bɫaŋˈket͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De blanquejar i la desinència Ø. En economia és un calc semàntic del castellà blanqueo ‎(«emblanquiment»).

Nom

blanqueig m. ‎(plural blanqueigs o blanquejos)

1. (química) Acció de blanquejar, d’adobar pells.
2. (tèxtil) Acció de blanquejar, de fer tornar blanc.
3. (numismàtica) Acció d’emblanquir monedes.
4. (economia) Acció de blanquejar, d’emblanquir diner negre.
5. (agricultura) Pràctica per a aconseguir que certs productes deixin de tenir pigment i quedin tendres.

Traduccions

Acció d’adobar pells

• Castellà: curtido ^(es) m.

Acció de fer tornar blanc

• Anglès: bleaching ^(en)
• Castellà: blanqueo ^(es) m.
• Francès: blanchiment ^(fr) m.

Acció de blanquejar diner negre

• Anglès: laundering ^(en)
• Castellà: blanqueo ^(es) m.
• Francès: blanchiment ^(fr) m.

Procés dels aliments

• Anglès: blanching ^(en)
• Castellà: blanqueo ^(es) m.
• Francès: blanchiment ^(fr) m.

Verb

blanqueig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blanquejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·queig (2)
• Heterograma de 9 lletres (abegilnqu)
• Anagrames: blanquegi, blanquegí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot