emblanquir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əm.bɫəŋˈki/ Occidental: nord-occidental /em.bɫaŋˈki/ valencià /em.bɫaŋˈkiɾ/, /em.bɫaŋˈki/ Informal: nord-occidental /am.bɫaŋˈki/
Verb
emblanquir trans., pron. (pronominal emblanquir-se)
- Acolorir algun objecte (o persona) de color blanc.
- emblanquinar
- (pronominal) blanquejar
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: emblanqueixo, emblanqueix, emblanquim
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: em·blan·quir (3)
- Heterograma de 10 lletres (abeilmnqru)
- Anagrames: blanquirem, blanquírem
Vegeu també
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads