blinque

Català

Verb

blinque

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blincar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blincar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blincar.

Variants

• [1] blinqui
• [2] blinqui
• [3] blinqui

Miscel·lània

• Síl·labes: blin·que (2)
• Heterograma de 7 lletres (beilnqu)