blincar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /bɫiŋˈka/ Occidental: nord-occidental /bɫiŋˈka/ valencià /bɫiŋˈkaɾ/, /bɫiŋˈka/
Verb
blincar trans.
- (central, nord-occidental) Forma alternativa de vinclar.
- «Baloo esguardà en l'aire, per veure d'on venia la veu, i veié Rann, l'esparver, que abaixava el vol i li brillaven al sol les vores de l'ala blincant-se un xic.» (Marià Manent, El llibre de la jungla, 1920)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes compostes i perifràstiques
Miscel·lània
- Síl·labes: blin·car (2)
- Heterograma de 7 lletres (abcilnr)
Vegeu també
- Obres de referència: DCVB
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads