bonisc

Català

Verb

bonisc

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonir.

Variants

• boneixo, bonesc, boneixi, bonixo

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nisc (2)
• Heterograma de 6 lletres (bcinos)
• Anagrames: bocins, bonics