bonisca

Català

Verb

bonisca

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bonir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bonir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bonir.

Variants

• [1] boneixi, bonesqui
• [2] boneixi, bonesqui
• [3] boneixi, bonesqui

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nis·ca (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcinos)
• Anagrama: abonisc