bonix

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

bonix

  1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bonir.
  2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bonir.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bo·nix (2)
  • Anagrama: boxin

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads