borda

Potser volíeu: Borda, bordà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbor.də/, occidental /ˈboɾ.ða/
• Rimes: -oɾda
• Etimologia: [1] D’origen preromà incert, possiblement de l'occità antic borda ‎(«siscall, boga»), arbustos amb els quals es cobria el postam del sostre, del fràncic *bord ‎(«post»), segle X.
• Etimologia: [2] Forma femenina de bord, del castellà bordo, del francès bord ‎(«vora»).

Nom

borda f. ‎(plural bordes)

1. (Pirineus) Construcció per guardar-hi el bestiar.
2. (Pirineus) Casa rural separada de la masia per guardar-hi les eines de conreu i els productes del camp.
3. (Andorra) Restaurant típic.

Nom

borda f. ‎(plural bordes)

1. (nàutica) Vora superior del costat d’una embarcació.

Derivats

• desbordar, abordar

Traduccions

Vora d’una embarcació

• Anglès: gunwale ^(en)
• Castellà: borda ^(es) f.
• Francès: bastingage ^(fr) m.

Adjectiu

borda f. ‎(plural bordes)

1. Forma femenina de bord.

Verb

borda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bordar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bordar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·da (2)
• Anagrames: abord, broda, brodà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB