borina

Potser volíeu: borinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈɾi.nə/
	balear /boˈɾi.nə/, /buˈɾi.nə/
Occidental:	/boˈɾi.na/

• Rimes: -ina
• Homòfon: burina
• Etimologia: Variant de bolina, del francès bouline, de l’anglès bowline.

Nom

borina f. ‎(plural borines)

1. bolina
2. gatzara

Verb

borina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de borinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb borinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ri·na (3)
• Heterograma de 6 lletres (abinor)
• Anagrames: abonir, aborní, abrino, bonira, bonirà, bòrnia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB