bonira

Potser volíeu: bonirà

Català

Verb

bonira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• [1] bonís
• [2] bonís

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ni·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (abinor)
• Anagrames: abonir, aborní, abrino, borina, borinà, bòrnia