borino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈɾi.nu/
	balear /boˈɾi.no/, /buˈɾi.nu/
Occidental:	/boˈɾi.no/

• Rimes: -ino
• Etimologia: Regressió de borinot.

Nom

borino m. ‎(plural borinos)

1. (mallorquí) borinot
2. (mallorquí) Persona trullosa, inquieta.

Verb

borino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de borinar.

Variants

• borine, borini, borín

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ri·no (3)
• Anagrama: bonior

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB