bonior

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.niˈo/
	balear /bo.niˈo/, /bu.niˈo/
Occidental:	nord-occidental /bo.niˈo/, valencià /bo.niˈoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De bonir i el sufix -or ‎(«qualitat de») amb canvi del sufix -ió ‎(«acció de») per influx d’altres mots.

Nom

bonior f. ‎(plural boniors)

1. So, brogit, remor o soroll continuat i confús que produeix l'aire, una multitud, un eixam, etc.

Sinònims

• zumzeig, zum-zum, bum-bum

Variants

• (arcaismes) bunió

Traduccions

Traduccions

• Castellà: zumbido ^(es)
• Francès: bourdonnement ^(fr)
• Italià: bombo ^(it), ronzo ^(it)
• Llatí: susurrus ^(la), bombus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ni·or (3)
• Anagrama: borino

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.