brollares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʎa.ɾəs/
	balear /bɾoˈʎa.ɾəs/, /bɾuˈʎa.ɾəs/
Occidental:	/bɾoˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

brollares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brollar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brollar.

Variants

• [2] brollessis, brollesses, brollassis, brollasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·lla·res (3)
• Anagrames: esbrollar, llobarres