brollar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈʎa/
	balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈʎa/
	valencià /bɾoˈʎaɾ/, /bɾoˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: brollà, brullà, brullar
• Etimologia: De l'occità brolhar ‎(«brotar»), de bruelhar, de bruelh ‎(«bosquet»), del gàl·lic *brogilos ‎(«clos poblat de plantes»), de *brogis, del protocèltic *mrogis ‎(«límit»), segle XIII. El canvi semàntic de plantes a líquids és per analogia amb borbollar, bombolla, bullir. Com a nom és una substantivació del verb.

Verb

brollar intr.

1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
3. Una planta, créixer sortint de terra.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brollar			haver brollat
gerundi	brollant			havent brollat
participi	brollat, brollada, brollats, brollades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brollo	brolles	brolla	brollem	brolleu	brollen
	brolle						val
	brolli						sept
	broll			brollam	brollau		bal
imperfet	brollava	brollaves	brollava	brollàvem	brollàveu	brollaven
passat simple	brollí	brollares	brollà	brollàrem	brollàreu	brollaren
futur	brollaré	brollaràs	brollarà	brollarem	brollareu	brollaran
condicional	brollaria	brollaries	brollaria	brollaríem	brollaríeu	brollarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brolli	brollis	brolli	brollem	brolleu	brollin
	brolle	brolles	brolle			brollen	occ, bal
imperfet	brollés	brollessis	brollés	brolléssim	brolléssiu	brollessin
		brollesses		brolléssem	brollésseu	brollessen
	brollàs	brollassis	brollàs	brollàssim	brollàssiu	brollassin	bal
		brollasses		brollàssem	brollàsseu	brollassen	val, bal (1)
	brollara	brollares	brollara	brollàrem	brollàreu	brollaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	brolla	brolli	brollem	brolleu	brollin
	–				brollau		bal
	–		brolle			brollen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... brollat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... brollar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... brollat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... brollat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... brollat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... brollat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... brollar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... brollat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... brollat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... brollat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

Variants

• brullar

Sinònims

• abocar, adollar, circular, córrer, discórrer, escórrer-se, fluir, passar, rajar, transcórrer
• aflorar, aparèixer, apuntar, brotar, capllevar, cimejar, créixer, eixir, emergir, fullar, manifestar-se, mostrar-se, rompre, sorgir, sortir, traucar

Derivats

• broll
• brolla
• brollador
• brolleria
• brollim

Traduccions

Sortir l’aigua de terra

• Anglès: gush ^(en), spring ^(en), spout ^(en)
• Castellà: manar ^(es), fluir ^(es), surtir ^(es)
• Francès: jaillir ^(fr)
• Gallec: abrollar ^(gl)
• Italià: scaturire ^(it), sgorgare ^(it)

Nom

brollar m. ‎(plural brollars)

1. Sinònim de broll.
   • «En el principi era el Verb, comença dient l'Evangeli de Sant Joan [...] El brollar de tota cosa envers l'ésser és presidit, determinat, informat, per un Verb, una Paraula, una Idea.» (Carles Cardó, Emmanuel: estudis sobre Jesucrist, 1955)

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·llar (2)
• Anagrama: borrall

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: brollar

Català antic

• Etimologia: Nom: De brolla i el sufix -ar.
• Etimologia: Verb: D’origen gàl·lic, vegeu brollar.

Nom

brollar m. ‎(plural brollars)

1. Camp de brolla.

Verb

brollar

1. brollar
   • «Del retret de la mia ànima dolorosos sospirs spiren: e los meus vlls fonts de amargues làgremes brollen.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/

Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del català brollar.

Verb

brollar ‎(present brollo, passat brollé, futur brollaré)

1. borbollar

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·llar (2)