bromara

Potser volíeu: bromarà

Català

Verb

bromara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bromar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bromar.

Variants

• [1] bromés, bromàs
• [2] bromés, bromàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ma·ra (3)
• Anagrames: abromar, aombrar, arrambo, ombrara, ombrarà