bromar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈma/
	balear /bɾoˈma/, /bɾuˈma/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈma/
	valencià /bɾoˈmaɾ/, /bɾoˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: bromà
• Etimologia: De broma ‎(«bromera, escuma»).
• Etimologia: De broma ‎(«boira»).

Verb

bromar trans.

1. Treure l'escuma al brou.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	bromar			haver bromat
gerundi	bromant			havent bromat
participi	bromat, bromada, bromats, bromades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bromo	bromes	broma	bromem	bromeu	bromen
	brome						val
	bromi						sept
	brom			bromam	bromau		bal
imperfet	bromava	bromaves	bromava	bromàvem	bromàveu	bromaven
passat simple	bromí	bromares	bromà	bromàrem	bromàreu	bromaren
futur	bromaré	bromaràs	bromarà	bromarem	bromareu	bromaran
condicional	bromaria	bromaries	bromaria	bromaríem	bromaríeu	bromarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bromi	bromis	bromi	bromem	bromeu	bromin
	brome	bromes	brome			bromen	occ, bal
imperfet	bromés	bromessis	bromés	broméssim	broméssiu	bromessin
		bromesses		broméssem	bromésseu	bromessen
	bromàs	bromassis	bromàs	bromàssim	bromàssiu	bromassin	bal
		bromasses		bromàssem	bromàsseu	bromassen	val, bal (1)
	bromara	bromares	bromara	bromàrem	bromàreu	bromaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	broma	bromi	bromem	bromeu	bromin
	–				bromau		bal
	–		brome			bromen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... bromat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... bromar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... bromat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... bromat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... bromat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... bromat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... bromar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... bromat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... bromat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... bromat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: bromo, broma, bromem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• desbromar, escumar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: espumar ^(es)

Verb

bromar pron. ‎(pronominal bromar-se)

1. esbromar-se

Sinònims

• desbromar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·mar (2)
• Anagrames: marbro, ombrar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɾoˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De broma ‎(«mol·lusc broma»).

Verb

bromar trans. ‎(present bromo, passat bromé, futur bromaré)

1. corcar (la broma)

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·mar (2)