brutal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɾuˈtaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí brūtālis ‎(«salvatge, irracional»), de brūtus ‎(«brut, grosser, estúpid»), segle XIV.

Adjectiu

brutal inv. ‎(plural brutals)

1. Propi de les bèsties, d’animals irracionals.
2. D’actes, costums o fets violents semblants als de les bèsties.

Sinònims

• bestial

Traduccions

De les bèsties

• Anglès: brutal ^(en)
• Castellà: brutal ^(es)
• Francès: brutal ^(fr)
• Italià: brutale ^(it)

Com les bèsties

• Anglès: brutish ^(en)
• Castellà: brutal ^(es)
• Francès: brutal ^(fr)
• Italià: brutale ^(it)

Nom

brutal m. ‎(plural brutals)

1. Brut, bèstia, animal irracional.

   «Es un brutal, un carcamal, ver animal.» (Josep Carner, El burgès gentilhome, 1919)

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·tal (2)
• Heterograma de 6 lletres (ablrtu)
• Anagrama: burlat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈbɹuːtəl/
• Àudio: Anglaterra ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí brūtālis ‎(«salvatge, irracional»).

Adjectiu

brutal ‎(comparatiu more brutal, superlatiu most brutal)

1. brutal

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɾuˈtal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí brūtālis ‎(«salvatge, irracional»).

Adjectiu

brutal inv. ‎(plural brutales)

1. brutal
2. immens, ingent, de por

Sinònims

• bestial

Nom

brutal m. ‎(plural brutales)

1. (obsolet) brutal

Sinònims

• bruto

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·tal (2)
• Heterograma de 6 lletres (ablrtu)