brutegi

Potser volíeu: brutegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈtɛ.ʒi/
	balear /bɾuˈtə.ʒi/, /bɾuˈtɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /bɾuˈte.ʒi/, valencià /bɾuˈte.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

brutegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brutejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brutejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brutejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brutejar.

Variants

• [1] brutejo, brutege, bruteig
• [2] brutege
• [3] brutege
• [4] brutege

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·gi (3)
• Heterograma de 7 lletres (begirtu)
• Anagrames: bruteig, rebutgi, rebutgí