bruteig

Català

Verb

bruteig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brutejar.

Variants

• brutejo, brutege, brutegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·teig (2)
• Heterograma de 7 lletres (begirtu)
• Anagrames: brutegi, brutegí, rebutgi, rebutgí