buf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbuf/
• Rimes: -uf
• Etimologia: Nom 1: De bufar, segle XIV.
• Etimologia: Adjectiu, nom 2: De l'italià buffo ‎(«còmic»).
• Etimologia: Nom 3: De la marca comercial Buff®  registrada per l’empresa d’Igualada Original Buff S.A., creat a partir de bufanda.

Nom

buf m. ‎(plural bufs)

1. Vent produït quan hom bufa.
2. (medicina) Soroll que es pot escoltar durant una auscultació.

Traduccions

Vent

• Castellà: soplido ^(es) m.

Soroll a la auscultació

• Castellà: soplo ^(es) m.

Adjectiu

buf m. ‎(femení bufa, plural masculí bufs, plural femení bufes)

1. Dit d'un gènere operístic de caràcter humorístic.

Traduccions

Gènere operístic

Nom

buf m. ‎(plural bufs, femení bufa)

1. Actor que interpreta una obra de caràcter buf.

Traduccions

Actor

Nom

buf m. ‎(plural bufs)

1. (col·loquial, marca registrada) Tapaboques sense costures usat pel coll o el cap.

Verb

buf

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bufar.

Variants

• bufo, bufe, bufi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat