bufar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /buˈfa/
Occidental: nord-occidental /buˈfa/
valencià /buˈfaɾ/, /buˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bufà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIV.

Verb

bufar intr., trans., pron. (pronominal bufar-se)

  1. (intransitiu) Expulsar aire per la boca fent força amb els llavis mig closos.
  2. (transitiu) Dirigir l’aire expulsat amb força de la boca sobre alguna cosa.
  3. (intransitiu) Córrer el vent fent-se notar.
  4. (pronominal) Fer-se una bòfega.

Conjugació

Paradigmes de flexió: bufo, bufa, bufem

Sinònims

Derivats

Compostos i expressions

  • ésser bufar i fer ampolles = ser molt fàcil
  • bufar-se-la a algú (vulgarisme) = no donar-li importància

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads