burra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbu.rə/, occidental /ˈbu.ra/^ⓘ
• Rimes: -ura
• Etimologia: De burro.

Nom

burra f. ‎(plural burres)

1. Forma femenina de burro ‎(«persona o situació estúpida»).
2. Peix de la família dels espàrids, de musell cònic i llavis gruixuts, de color gris amb franges amples i fosques (Diplodus cervinus).
3. (peixos) castanyoleta

Sinònims

• Diplodus cervinus: rom, sard imperial, sard reial, sard soldat, sarg imperial, sarg tambur

Traduccions

Diplodus cervinus

• Anglès: zebra seabream ^(en)
• Castellà: sargo breado ^(es)
• Francès: sar à grosses lèvres ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·ra (2)

Vegeu també

• burra. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbʊr.ra/, /ˈbʊr.raː/

Adjectiu

burra

1. nominatiu femení singular de burrus
2. nominatiu neutre plural de burrus
3. vocatiu femení singular de burrus
4. vocatiu neutre plural de burrus
5. acusatiu neutre plural de burrus

burrā

1. ablatiu femení singular de burrus