burrus

Català

Nom

burrus m. pl.

1. Forma plural de burru.

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·rus (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbʊr.rʊs/
• Etimologia: Del grec antic πυρρός ‎(pyrrhós, «del color del foc»).

Adjectiu

burrus m., burra f., burrum n.

1. roig

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	burrus	burra	burrum		burrī	burrae	burra
Vocatiu	burre	burra	burrum		burrī	burrae	burra
Acusatiu	burrum	burram	burrum		burrōs	burrās	burra
Genitiu	burrī	burrae	burrī		burrōrum	burrārum	burrōrum
Datiu	burrō	burrae	burrō		burrīs
Ablatiu	burrō	burrā	burrō		burrīs

Derivats

• burra
• burricus