busca

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: buscà, buscá

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
  • Rimes: -uska
  • Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).

Nom

busca f. ‎(plural busques)

  1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
  2. Bocí de branquilló.
  3. Petita nosa.
    Ets més emprenyós que una busca dins un ull.
  4. (mallorquí, vulgarisme) Penis.
    Se cercava sa busca i no se la trobava.
  5. (mallorquí, plural) escaig.
    Costava quatre euros i busques.

Traduccions

Palets indicadors de l'hora en un rellotge

Verb

busca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar.

Miscel·lània

Vegeu també

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)
Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional /ˈbus.ka/, meridional /ˈbuh.ka/
Americà: alt /ˈbus.k(a)/, baix /ˈbuh.ka/
De buscar [nom 1 i verb].
Abreujament de buscapersonas [nom 2].

Nom

busca f. ‎(plural buscas)

  1. cerca, recerca

Sinònims

Nom

busca m. ‎(plural buscas)

  1. cercapersones

Sinònims

  • buscapersonas

Verb

busca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb buscar
  2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb buscar

Variants

  • [2]: (voseo) buscá

Miscel·lània

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre busca
Remove ads

Italià

  • Pronúnciaⓘ: /ˈbu.ska/

Verb

busca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de buscare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de buscare

Miscel·lània

  • Síl·labes: bù·sca (2)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads