buscar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/busˈka/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /busˈka/
	valencià /busˈkaɾ/, /busˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: boscà, boscar, buscà
• Etimologia: D’origen discutit, probable evolució semàntica del català antic buscar, de boscar ‎(«anar a fer llenya»), amb possible influència del castellà buscar, segle XVI. Cognat de l'italià buscare.

Verb

buscar trans.

1. cercar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	buscar			haver buscat
gerundi	buscant			havent buscat
participi	buscat, buscada, buscats, buscades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	busco	busques	busca	busquem	busqueu	busquen
	busque						val
	busqui						sept
	busc				buscau		bal, alg
				buscam			bal
imperfet	buscava	buscaves	buscava	buscàvem	buscàveu	buscaven
passat simple	busquí	buscares	buscà	buscàrem	buscàreu	buscaren
futur	buscaré	buscaràs	buscarà	buscarem	buscareu	buscaran
condicional	buscaria	buscaries	buscaria	buscaríem	buscaríeu	buscarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	busqui	busquis	busqui	busquem	busqueu	busquin
	busque	busques	busque			busquen	occ, bal
imperfet	busqués	busquessis	busqués	busquéssim	busquéssiu	busquessin
		busquesses		busquéssem	busquésseu	busquessen
	buscàs	buscassis	buscàs	buscàssim	buscàssiu	buscassin	bal
		buscasses		buscàssem	buscàsseu	buscassen	val, bal (1)
	buscara	buscares	buscara	buscàrem	buscàreu	buscaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	busca	busqui	busquem	busqueu	busquin
	–				buscau		bal, alg
	–		busque			busquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				buscàvom	buscavo		centr, n-occ
	buscavi						sept
	buscaia	buscaies	buscaia	buscàiem	buscàieu	buscaien	n-occ
condicional	buscariva	buscarives	buscariva	buscarívem	buscaríveu	buscariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	busco	buscos	busco	busqueguem	busquegueu		n-occ
imperfet	busquessi		busquessi				sept, alg
	busquessa						centr, n-occ
	busqueguessa	busqueguesses	busquegués	busqueguéssom	busqueguéssou	busqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... buscat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... buscar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... buscat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... buscat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... buscat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... buscat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... buscar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... buscat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... buscat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... buscat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: busco, busca, busquem

Notes

• Buscar és d’ús general excepte en balear i septentrional.
• Cercar és d’ús comú en balear, septentrional i en contexts cultes i literaris.
• Algunes fonts consideren que és un castellanisme, mentre que d’altres al·leguen que és d’origen incert i el seu ús és un de consolidat i continu d’antic.
• La substantivació deverbal és cerca. L’equivalent busca és d’origen fràncic amb un altre sentit.

Derivats

• buscador
• buscagatoses
• busca-raons

Traduccions

 cercar — vegeu cercar

Miscel·lània

• Síl·labes: bus·car (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcrsu)
• Anagrama: brusca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

buscar

1. forma alternativa de boscar ‎(«anar al bosc»)

   «El present temps era pus covinent a buscar fusta de carrasca per a les galees.» (Història de la cultura valenciana, I, 1397)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /busˈkaɾ/, meridional /buhˈkaɾ/

Americà: alt /b(u)sˈkaɾ/, baix /buhˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Incerta, potser d’origen cèltic.

Verb

buscar trans. ‎(present busco, passat busqué, futur buscaré)

1. cercar, buscar

Descendents

• Italià: buscare

Miscel·lània

• Síl·labes: bus·car (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcrsu)
• Anagrames: brusca, cubras

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre buscar