buscall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /busˈkaʎ/
	balear /busˈkaʎ/, /busˈkaj/
Occidental:	/busˈkaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De l’antic busca ‎(«branquilló») i el sufix -all, segle XVII

Nom

buscall m. ‎(plural buscalls)

1. Tros de llenya.
2. Pal que es llança a un gos per entrenar-lo a buscar i capturar.

Sinònims

• barró

Traduccions

Traduccions

• Anglès: billet ^(en), log ^(en)
• Castellà: leño ^(es) m., madero ^(es) m.
• Francès: bûche ^(fr) f., rondin ^(fr) m.

Verb

buscall

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de buscallar.

Variants

• buscallo, buscalle, buscalli

Miscel·lània

• Síl·labes: bus·call (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot