busco

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: buscò

Català

  • Pronúncia(i): central /ˈbus.ku/, occidental /ˈbus.ko/

Verb

busco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de buscar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb buscar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb buscar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: bus·co (2)
Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional /ˈbus.ko/, meridional /ˈbuh.ko/
Americà: alt /ˈbus.k(o)/, baix /ˈbuh.ko/

Verb

busco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb buscar

Miscel·lània

  • Síl·labes: bus·co (2)
  • Anagrama: cubos

Italià

Verb

busco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de buscare

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads