còmic

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔ.mik/^ⓘ
Rimes: -ɔmik
Etimologia: Nom: de l'anglès comic, del llatí.
Etimologia: Nom, adjectiu: del llatí comicus, del grec antic κωμικός ‎(kōmikós), segle XV.

còmic m. ‎(plural còmics)

Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.
Exemple: A la pàgina tres de la revista trobaràs el còmic que t'agrada tant.
Cada llibre o revista dedicat a explicar històries en el format anterior.
Gènere de publicacions al qual pertanyen les definicions anteriors.
Tipologia d'obra gràfica o en general d'estètica inspirada o basada en el gènere anterior i que tant pot estar plasmada en un quadre com en una pel·lícula.

Història explicada mitjançant una successió de vinyetes

Llibre o revista amb històries representades en dibuixos encasellats en vinyetes

Gènere de publicacions relatiu a les històries representades en dibuixos encasellats en vinyetes

Obra d'estètica inspirada en el gènere de mateix nom

còmic m. ‎(plural còmics, femení còmica)

Actor de comèdia

Autor de comèdia

còmic m. ‎(femení còmica, plural masculí còmics, plural femení còmiques)

Que fa riure

Relatiu a la comèdia

Català