cabestre

Potser volíeu: cabestré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəˈβɛs.tɾə/
	balear /kəˈbəs.tɾə/, /kəˈbɛs.tɾə/
Occidental:	/kaˈbes.tɾe/

• Rimes: -ɛstɾe
• Etimologia: Del llatí capĭstrum, segle XIII.

Nom

cabestre m. ‎(plural cabestres)

1. El ronsal que es lliga al cap de la cavalcadura per a menar-la o assegurar-la.

Derivats

• cabestrejar, cabestrar, encabestrar
• cabestrell, cabestrer, cabestrera

Traduccions

Traduccions

• Anglès: halter ^(en)
• Castellà: cabestro ^(es)
• Francès: chevêtre ^(fr), licou ^(fr)
• Italià: capestro ^(it)
• Llatí: capistrum ^(la)
• Occità: cabestre ^(oc)

Verb

cabestre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cabestrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cabestrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cabestrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cabestrar.

Variants

• [1] cabestro, cabestri, cabestr
• [2,3,4] cabestri

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bes·tre (3)
• Anagrames: bràctees, cabretes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈbes.tɾe/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí capĭstrum.

Nom

cabestre m. ‎(plural cabestres)

1. cabestre