caire

Potser volíeu: Caire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkaj.ɾə/, occidental /ˈkaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del llatí quadrum ‎(«quadrat»), segle XIV, doblet de quadro i quadre.

Nom

caire m. ‎(plural caires)

1. Extremitat o punta d'alguna cosa.

Compostos i expressions

• Caire de pedra foguera: cantonada.
• Mudar el caire a la seva pedra: mudar de parer o d'opinió.
• De caire: de costat i no de pla.
• Anar de caire: tòrcer el cos d'un costat i altre.

Variants

• (arcaismes) cayrell

Derivats

• cairejar

Traduccions

Extremitat

• Castellà: canto ^(es)
• Gallec: canto ^(gl)

Verb

caire

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cairar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cairar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cairar.

Variants

• cairi

Miscel·lània

• Síl·labes: cai·re (2)
• Anagrames: aceri, acerí, carei, carie, cèria, creia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaj.ɾe/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

caire m. ‎(plural caires)

1. cantó

Verb

caire

1. caure

Variants

• quèir (aranès)