caure

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: CAURE, cauré

Català

Verb

caure intr.

  1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
  2. Anar a parar involuntàriament a un lloc diferent.
  3. Pecar, cometre alguna falta.
  4. Tocar, esdevenir per atzar.
  5. Escaure's en cert temps o cert lloc.
  6. sucumbir

Conjugació

Paradigmes de flexió: caic, cau, caiem

Sinònims

Derivats

Compostos i expressions

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: caure
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads