calamar

Potser volíeu: CALAMAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.ɫəˈmar/, balear /kə.ɫəˈma/
Occidental:	/ka.ɫaˈmaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De l'italià calamaro, del llatí calamarius ‎(«tinter»), de calamus ‎(«càlam») perquè era usat per a escriure amb tinta, segle XIV.

Nom

calamar m. ‎(plural calamars o calamarsos)

1. Mol·lusc cefalòpode de l’ordre Teuthida, de cos allargat i una aleta triangular a cada costat.
2. (especialment) Mol·lusc de l’espècie Loligo vulgaris.

Sinònims

• calamars (català central)

Derivats

• calamarí
• calamarsó

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kalmar ^(de) m.
• Anglès: squid ^(en)
• Àrab: حَبَّار ^(ar) m.
• Armeni: կաղամար ^(hy) ‎(kakhamar)
• Basc: txibia ^(eu)
• Belarús: кальма́р ^(be) m. ‎(kalmar)
• Bengalí: স্কুইড ^(bn)
• Castellà: calamar ^(es) m.
• Coreà: 오징어 ^(ko) ‎(ojing-eo)
• Danès: blæksprutte ^(da) c.
• Eslovac: kalmar ^(sk) m.
• Eslovè: lígenj ^(sl) m.
• Estonià: kalmaar ^(et)
• Feroès: høgguslokkur ^(fo) m.
• Francès: calmar ^(fr) m.
• Friülà: calamâr ^(fur) m.
• Gallec: lura ^(gl) f.
• Gal·lès: ystifflog ^(cy) m.
• Georgià: მელანთევზი ^(ka) ‎(melàntevzi)
• Grec: καλαμάρι ^(el) n. ‎(kalamari)
• Grec antic: τευθίς ^(grc) f. ‎(teuthís)
• Hebreu: דְּיוֹנוּן‎ ^(he)
• Hongarès: tintahal ^(hu)
• Ídix: טינטפֿיש ^(yi) m.
• Indonesi: cumi-cumi ^(id)
• Irlandès: scuid ^(ga) f.
• Italià: calamaro ^(it) m.
• Japonès: イカ ^(ja) ‎(ika)
• Khmer: ត្រីមឹក ^(km)
• Kirguís: кальмар ^(ky) ‎(kalmar)
• Llatí: loligo ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: CALAMAR ^(csc)
• Neerlandès: inktvis ^(nl) m.
• Noruec: akkar ^(no) m.
• Polonès: kalmar ^(pl) m., kałamarnica ^(pl) f.
• Portuguès: lula ^(pt) f.
• Quítxua: samanna ^(qu)
• Romanès: calmar ^(ro) m.
• Rus: кальма́р ^(ru) m. ‎(kalmar)
• Serbocroat: лигња ^(sh), lignja ^(sh)
• Suahili: pweza ^(sw)
• Suec: bläckfisk ^(sv) c.
• Tagal: pusit ^(tl)
• Tai: ปลาหมึก ^(th)
• Turc: kalamar ^(tr)
• Txec: krakatice ^(cs) f.
• Uzbek: kalmar ^(uz)
• Vietnamita: mực ống ^(vi)
• Xinès: 烏賊 ^(zh) ‎(乌贼, wūzéi)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·mar (3)
• Anagrames: aclamar, calmara, calmarà, Lamarca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ka.laˈmaɾ/

Americà: alt /k(a).laˈmaɾ/, baix /ka.laˈmaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del català calamar.

Nom

calamar m. ‎(plural calamares)

1. calamar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·mar (3)