callat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈʎat/, occidental /kaˈʎat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De callar.

Adjectiu

callat m. ‎(femení callada, plural masculí callats, plural femení callades)

1. Que no parla o que es poc comunicatiu.

   «En veritat , el Moret era un noi callat, més aviat trist — potser per la infantesa que havia tingut.» (Sebastià Juan Arbó, La masia, 1975)

2. Que resta en silenci.

   «I es farà així: quan sigui nit callada.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc)

Antònims

• xerraire, parlador

Sinònims

• [2] silenciós, tranquil

Traduccions

Traduccions

• Anglès: quiet ^(en)
• Castellà: callado ^(es)
• Francès: taciturne ^(fr)
• Italià: zitto ^(it)

Verb

callat

1. Participi masculí singular del verb callar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·llat (2)
• Anagrama: Catllà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB