quiet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kiˈet/
• Rimes: -et
• Etimologia: Del llatí quiētus, segle XV.

Adjectiu

quiet m. ‎(femení quieta, plural masculí quiets, plural femení quietes)

1. Que no es mou.
2. Plàcid, en calma.

Derivats

• aquietar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: still ^(en), calm ^(en)
• Castellà: quieto ^(es)
• Esperanto: kvieta ^(eo)
• Francès: tranquille ^(fr), calme ^(fr)
• Italià: quieto ^(it)
• Llengua de signes catalana: ATURAR ^(csc)

Falsos amics

• Anglès: quiet ‎(«tranquil»)

Miscel·lània

• Síl·labes: qui·et (2)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC