calle

Potser volíeu: callé

Català

Verb

calle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de callar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb callar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb callar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb callar.

Variants

• [1] callo, calli, call
• [2] calli, callo
• [3] calli, callo
• [4] calli

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lle (2)
• Anagrames: cella, cel·la, llace

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈka.ʎe/, meridional /ˈka.ʝe/

Americà: /ˈka.ʝe/, austral \ˈka.ʒe\

• Rimes: -aʎe

Nom

calle f. ‎(plural calles)

1. carrer

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lle (2)