canonar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.nuˈna/
	balear /kə.noˈna/, /kə.nuˈna/
Occidental:	nord-occidental /ka.noˈna/
	valencià /ka.noˈnaɾ/, /ka.noˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: canonà
• Etimologia: De canó ‎(«[1] de ploma, [2] tub de fil»).

Verb

canonar intr., trans.

1. (intransitiu) Les aus, créixer els primers canons.
2. (transitiu, tèxtil) Carregar els canons de la llançadora amb el fil que es teixirà.
3. (alguerès) canonejar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	canonar			haver canonat
gerundi	canonant			havent canonat
participi	canonat, canonada, canonats, canonades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	canono	canones	canona	canonem	canoneu	canonen
	canone						val
	canoni						sept
	canon				canonau		bal, alg
				canonam			bal
imperfet	canonava	canonaves	canonava	canonàvem	canonàveu	canonaven
passat simple	canoní	canonares	canonà	canonàrem	canonàreu	canonaren
futur	canonaré	canonaràs	canonarà	canonarem	canonareu	canonaran
condicional	canonaria	canonaries	canonaria	canonaríem	canonaríeu	canonarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	canoni	canonis	canoni	canonem	canoneu	canonin
	canone	canones	canone			canonen	occ, bal
imperfet	canonés	canonessis	canonés	canonéssim	canonéssiu	canonessin
		canonesses		canonéssem	canonésseu	canonessen
	canonàs	canonassis	canonàs	canonàssim	canonàssiu	canonassin	bal
		canonasses		canonàssem	canonàsseu	canonassen	val, bal (1)
	canonara	canonares	canonara	canonàrem	canonàreu	canonaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	canona	canoni	canonem	canoneu	canonin
	–				canonau		bal, alg
	–		canone			canonen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	canonariva	canonarives	canonariva	canonarívem	canonaríveu	canonariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	canonessi		canonessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... canonat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... canonar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... canonat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... canonat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... canonat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... canonat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... canonar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... canonat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... canonat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... canonat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: canono, canona, canonem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• (créixer canons) encanonar

Traduccions

Créixer els primers canons

• Castellà: encañonar ^(es)
• Francès: s'emplumer ^(fr)
• Occità: canonar ^(oc)

Carregar de fil els canons de la llançadora

• Anglès: spool ^(en)
• Castellà: encanillar ^(es), encañonar ^(es)
• Francès: embobiner ^(fr)
• Italià: incannare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·no·nar (3)
• Anagrama: nocaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot