cantell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈteʎ/, occidental /kanˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí cantellus, diminutiu del tardà cantus ‎(«pedra cantelluda, llanta»), del gàl·lic *cantos, del protocèltic *kantos ‎(«caire, cantell»), segle XIII. Equivalent a l’antic cant i el sufix -ell, paral·lel a cantal i cantó. Cognat de l’occità cantèl ‎(«crostó, cantell»), aragonès cantillo, francès antic chantel (actual chanteau).

Nom

cantell m. ‎(plural cantells)

1. cantó, vora
2. coltell

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: can·tell (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB